Web Oficial de la Reial Associació de la Verge de Sales
RSSTwitterFacebook

Història

emblema-mare-de-deu-de-salesMartí de Viciana en la seua Chronica de la ynclita y coronada Ciudad de Valencia, publicada en 1564, fa referència a Sueca: “Cerca de la Villa tienen una ermita de invocación de Nuestra Señora de Sales, es casa de mucha devoción. A que se fundó más de 200 años, según fui informado de los clérigos y varones honrados del pueblo que afirman haberlo leído en scripturas antiguas. Desde el lugar hasta la ermita hay una hermosa calle muy ancha e larga e plantada a dos liños de ciento e treinta acipreses, e muchos álamos negros muy crecidos e hermosos que dan gracia e frescura al camino.”

L’ermita va ser guardada, en els seus inicis, per devots seglars, i després, en 1590, el Consell, a proposta de Miquel Segarra, va decidir cridar religiosos; els descalços franciscans prengueren possessió el 28 d’abril de 1613. Després foren substituïts pels caputxins, i estos, pels minoristes, als quals féu eixir Mendizábal.El 16 d’agost de 1615, fra Francesc Garrido, de l’orde de Montesa, posà la primera pedra de l’església convent que va ser destruïda pel terratrèmol de 1748. L’1 de maig de 1743 es posà la primera pedra de l’actual nau, a la qual, el 7 de setembre de 1772 es traslladà el Santíssim Sacrament.

Probablement en el segle XV ja existia una “Lloable Confraria de la Verge Maria de Sales”, que s’encarregava dels pobres de l’Hospital de Sueca (actual Capella del Crist de l’Hospitalet). Esta confraria, cap a 1781, estava unida a la Confraria de la Puríssima Sang de Crist: les dos confraries eren diverses entre sí i atenien diferents fins, però estaven regides per un mateix prior i clavaris.

 

imatge-tipica-de-sueca

Segons dades conegudes sobre la dita “Lloable Confraria de la Verge Maria de Sales”, sembla que tenia una relació directa amb l’Ajuntament, de manera que este triava els majordoms o majorals, també anomenats braçalers. S’encarregaven d’organitzar la festa anual dedicada a la Verge de Sales. Estos majorals deixaren d’organitzar esta festa a principis del segle xix a causa dels greus problemes que causaven a l’Ajuntament per la negativa dels jóvens a ser elegits per a dit càrrec (cal tindre en compte que les despeses de les festes anaven a càrrec dels majorals). L’Ajuntament, a pesar de tots estos inconvenients, intentarà que tots els anys se celebre la festa de la Verge de Sales, uns anys sufragant-la el mateix Ajuntament i altres demanant la contribució dels ciutadans.
Per altra part, la “Lloable Confraria de la Verge Maria de Sales”, aliena a tots els problemes de la festa, seguix influint en l’ambient religiós de Sueca. No es coneixen ressenyes de l’activitat d’esta confraria durant la resta del segle xix. En 1893 la secretaria de la confraria era Dª. María Inés Ortells Marqués, segons diu D. Gordiano Ribera en unes notes històriques que escrigué per a la reedició de la novena de Nostra Senyora de Sales.

En la confraria, dos sacerdots, el beneficiat de la parròquia de Sant Pere Apòstol, D. Mariano Castells Fos ,i el vicari, D. Rafael María Tarín Torres, formaren un “Proyecte de Reglament” per a transformar-la en una “Gran Associació”. D’esta manera, el 29 de desembre de 1899 es constituí la “Gran Associació de Nostra Senyora de Sales”. El seu reglament va ser aprovat per l’autoritat eclesiàstica el 20 d’agost de 1900, sent el seu director espiritual el sacerdot D. Mariano Castells, i el president de la junta de cavallers, D. Bernardo Andrés Alcaraz, i la de senyores, Dª. Salvadora Ferrando Marqués.
Entre els anys 1905-1906 i 1916-1919 s’acometen diferents obres de reformes i millores en la parròquia sota la direcció de les juntes de l’Associació.
Se sol·licita la declaració canònica de Nostra Senyora de Sales, i es concedida pel Papa Lleó XIII el 12 d’agost de 1902.
El 14 de febrer de 1916 s’instituïx la festa de la Troballa a instàncies del tresorer de la junta de cavallers, D. Manuel Carrasquer Fos. En 1926, D. Vicente Ferrando Escrivá, president de la junta de cavallers, aconseguix el títol de Reial per a l’església de la Verge de Sales i per a la seua associació per Reial Ordre de SM Alfons XIII.

Durant la Guerra Civil, D. Vicente Marco Cortés, director espiritual de l’Associació, D. José Serrano Pla, president, i el sagristà, Fermín Simeón Palacios, amagaren la imatge original.

Les juntes es reorganitzaran a partir de 1940 i emprendran la tasca de restauració de la Reial Església de la Mare de Déu de Sales.

El 19 d’octubre de 1952 la Verge de Sales fou coronada solemnement per l’arquebisbe de Valencia, D. Marcelino Olaechea Loizaga.

1962_llauradoretes

El 9 de juny de 1989, l’arquebisbe de València, D. Miguel Roca Cabanellas, erigix amb caràcter públic “La Reial Associació de Nostra Senyora de Sales”, de Sueca. Esta associació és continuació de la creada anteriorment, els estatuts de la qual foren aprovats per les autoritats eclesials l’agost de 1900.

En l’actualitat la junta d’esta associació està formada per 13 hòmens i per 13 dones.

Bibliografia:
- Escrits de Fermí Cortés.
- Santa María de Sales, patrona de Sueca, de mossen Andrés de Sales Ferri Chulió.
- La milagrosa imagen de Nuestra Señora la Virgen de Sales y su magnífico santuario, del Rvdo. P. Fr. Amado de C. Burguera y Serrano, OFM