Web Oficial de la Reial Associació de la Verge de Sales
RSSTwitterFacebook

Començadoreta i Llauradoretes

comensadoretes-i-llauradoretes

Origen  de la tradició

Segons consta en el llibre del Padre Amado de Cristo Burguera y Serrano La Milagrosa Imagen de Nuestra Señora la Virgen de Sales, pàgina 129: “Detrás de la hermosa recordación de la aparición de la Virgen de Sales en la punta del arado a dos blancas mulas uncido, desfila una docena de jovencitas a la antigua labradora usanza vestidas; esto es: con falda corta color verde, delantal pequeño calado, diminutas zapatillas, historiado corpiño, pañolón de sedas de colores, pintón en el peinado y verde palma sembrada de multicolores lazos en la mano.”

Es referix d’esta manera el Padre Amado a les “llauradoretes” de la Verge de Sales,  un grup de xiquetes d’entre 9 i 10 anys que acompanyen la imatge de la  Mare de Déu en la processó del dia 8 de setembre. Les presidix la “començadoreta”, que és la xiqueta encarregada de començar les albades  que en honor a la Mare de Déu van ser compostes fa un grapat d’anys. El P. Amado ho descriu en el seu llibre de la manera següent:

“Van custodiando  el Arado de la Virgen, que también se denominó a la inversa en otro tiempo. Son la escolta, la guardia de honor, las vírgenes de la Virgen por antonomasia, Patrona de la ciudad, doquiera vaya, cantando sendas albades con remedo a música de trovas moras. Es el canto del pueblo creyente, sencillo, patriótico, rebosante de castos amores y de santas ilusiones.”

 

Què són les llauradoretes i la començadoreta en l’actualitat?

En el llibre del Rev. Andrés de Sales  Ferri Chulió La Mare de Déu de Sales de Sueca, pàgina 374, fa referència a les esmentades “començadoreta” i “llauradoretes” de la manera següent:

“Después de la guerra civil 1936-1939 estuvo encargada durante muchos años de enseñar a las niñas María Alberola Badía, “l’ermitana de sant Roc”, que fue el alma de la comunidad del grupo de les “llauradoretes de la Verge” hasta el momento de su muerte, en 1961. Como homenaje a su labor el ayuntamiento de Sueca publicó su fotografía en la portada del programa de fiestas de 1962. Ese mismo año, desaparecida María Alberola, dejaron de asistir a la procesión de la Virgen de Sales les “llauradoretes de la Verge”, lo cual obligó a la corporación municipal a crear el cargo de “Començadoreta de les llauradoretes de la Verge” para lograr, con la colaboración de las Hermanas Salesianas, la continuidad de esta tradicional  manifestación folklórica…”

 Hui en dia, i des de fa uns quants anys, és la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales qui s’encarrega de mantindre esta tradició i ensenyar la començadoreta i llauradoretes de la Verge de Sales.

 

Quins són els requisits per tal de ser Començadoreta?

Les xiquetes que volen ser començadoretes de la Mare de Déu de Sales han de reunir les condicions següents:

- Tindre de 9 a 10 anys.

-  Ser membres de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales  com a  mínim des de fa dos anys.

- Presentar la seua intenció al càrrec a qualsevol membre de la Junta de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales abans del 30 d’abril.

La començadoreta és elegida en sessió extraordinària de la Junta de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales en la primera quinzena del mes de maig. Si hi ha més d’una candidata, l’elecció es fa per sorteig mitjançant unes butlletes amb el nom de les candidates que és triat pel president.

 La començadoreta és proclamada uns dies després en una visita que els membres de la Junta de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales fan al seu domicili on rep la felicitació pel seu nomenament junt a la seua família.

 El 7 de setembre, dia  de les Vespres de la festivitat de la Mare de Déu de Sales, la començadoreta pren possessió del seu càrrec de mans del president i la presidenta de la junta de la  Reial Associació.

 

Quins són els requisits per tal de ser llauradoreta?

 No  hi ha cap requisit per a ser llauradoreta de la Verge de Sales. Qualsevol xiqueta del poble pot formar part d’este grup; tan sols ho ha de demanar als membres de la Junta de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales perquè ho tinguen en compte per fer-li arribar tots els actes  als quals ha d’assistir.

 

Actes en què participen

- Festes de la Mare de Déu de Sales

Com ja hem dit abans, les llauradoretes de la Verge de Sales varen ser elegides per acompanyar  el “misteri de la troballa de la Mare de Déu de Sales” ( les tradicionals muletes) en la solemne processó que en el seu honor es duia a terme, en un principi, els dies de Carnaval, al voltant de la festa de la Troballa, el 14 de febrer, però que en 1776 va ser traslladada al 8 de setembre per ser més convenient  per als pobladors de Sueca. Com diu el P. Amado en la seua crónica : “La inconveniencia de celebrar la Fiesta Principal en invierno y, más aún, en tiempos repugnantes de máscaras, obligó al Clero y ayuntamiento a buscar otra época más a propósito para realizarlas con todo lucimiento posible; y en el año 1776, a propuesta del Síndico Procurador, acordó la Universidad de Sueca trasladar las fiestas al 8 de septiembre. Entonces, las operaciones de siega y trilla del arroz no comenzaban hasta mediados de este mes y por todo octubre.”

Este, podríem  dir que és l’objectiu principal de l’existència de les llauradoretes de la Verge de Sales. Però des de ja fa uns anys en què la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales s’ha fet càrrec de donar la solemnitat requerida a les festes en honor de la nostra patrona s’han incrementat els actes en els quals les llauradoretes són convidades.

En primer lloc, les Vespres. En la vesprada del 7 de setembre, dia anterior a la festa de la Mare de Déu, se celebren en el temple dedicat a la nostra patrona les solemnes Vespres amb Te Deum  i felicitació sabatina. Prèviament a esta celebració es presenten les llauradoretes, i la començadoreta pren possessió del càrrec.

En els dies previs a la festa, les dones de la Junta de la Reial Associació junt a les llauradoretes, començadoreta i els seus familiars confeccionen les palmes que estes lluiran en la solemne processó del dia 8 de setembre, seguint una antiga tradició. A més, les llauradoretes i la començadoreta assagen les albades  que cantaran al llarg de la processó. (Com s’ha dit abans era Maria Alberola Badia qui s’encarregava d’esta ocupació fins la seua mort en 1961. Més tard, va ser Paquita Molines qui es va encarregar dels assajos i, hui en dia, és Paquita Burguera, antiga membre de la junta de la Reial Associació, qui s’encarrega d’assajar les albades).

El dia 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de Sales, la començadoreta  i les llauradoretes acudixen a missa major, a les 11 del matí, i després acompanyen la corporació municipal  i les diverses autoritats civils que, amb la festera major i la seua cort, inicien des de l’ajuntament la traca que  acaba en la tradicional mascletà del migdia.

A la vesprada, acudixen al Convent, que és el nom com popularment coneixem els suecans l’Església de la Mare de Déu de Sales, per a unir-se a la solemne processó en honor a la Verge de Sales. Prèviament la começadoreta i les llauradoretes han passat a arreplegar  les mules, que formen el misteri de la Troballa, i la corporació municipal en l’Ajuntament,  on canten les corresponents albades que foren compostes per a esta ocasió.

En finalitzar la solemne processó, dins del temple ple de fidels la começadoreta  es despedix del Convent cantant la seua albada tradicional.

El dissabte següent a la festa de la Mare de Déu de Sales, és tradició des de fa uns anys que els llauradors i el poble de Sueca facen l’ofrena de l’arròs a la Mare de Déu, i en la qual també participen la començadoreta  i les llauradoretes, que oferixen els rams d’arròs que dies abans han preparat amb els familiars i les dones de la Junta de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales.

El dia 19 d’octubre, se celebra l’aniversari de la coronació canònica de la nostra patrona. La començadoreta i les llauradoretes participen en la missa que eixa vesprada es fa en l’església de la Mare de Déu per commemorar tal efemèride.

El 14 de febrer, data en la qual segons una antiga tradició fou trobada la Mare de Déu pel llaurador Andreu Sales, és la festa de la Reial Associació. A participar en esta festa, que anomenem Festa  de la Troballa, acudixen també la començadoreta i les llauradoretes de la Verge a la missa de vesprada.

 

-Altres festes a les quals acudixen

 

La començadoreta i les llauradoretes són també convidades per altres institucions civils i religioses a participar en les celebracions i actes que estes organitzen.

Nit de Nadal. Són convidades al cant de la Sibil·la i a la Vigília de Nadal, que el grup Tradicions i Costums organitza a l’Església de Sant Pere.

Cavalcada dels Reis d’Orient. La vespra de la festivitat dels Reis d’Orient, la nit del 5 de gener, la començadoreta i les llauradoretes formen part de la cavalcada de Reis que organitza la regidoria de Festes de l’Ajuntament de Sueca.

Festa de sant Blai. El 3 de febrer, la començadoreta i les llauradoretes són convidades per la comissió encarregada d’organitzar les festes de sant Blai a participar. Acudixen a la missa i al repartiment dels tradicionals “rotllos” del sant.

Setmana Santa. Processó del Sant Soterrament. La començadoreta i les llauradoretes de la Verge participen en la processó del sant soterrament  de Divendres Sant formant part d’una de les confraries, la de la Verge dels Dolors, vestides amb les tradicionals vestes.

Festa de Sant Antoni. El 13 de juny, festa de sant Antoni de Pàdua, la començadoreta i les llaudoretes participen en la missa i posterior festa organitzada per la comissió del carrer que du el nom del popular sant.

Processó del Corpus. El dia del  Corpus Christi, la Reial Associació de la Verge de Sales obri el cambril de la Mare de Déu per a possibilitar que  tots els xiquets  i xiquetes que han rebut la  primera comunió en eixe any puguen acudir a besar la mà de la Mare de Déu.

La començadoreta i les llauradoretes participaran des d’enguany, junt als membres de la Junta de la  Reial Associació, en esta processó que és la més important de tot l’any.

Romeria dels Sants  de la Pedra Abdó  i Senén, patrons secundaris del poble de Sueca. La vesprada del 29 de juliol la començadoreta i les llauradoretes participen en la romeria i posterior  missa de campanya que se celebra en la muntanyeta dels Sants.

Processó del Santíssim Crist de l’Hospitalet,  patró de Sueca. El primer diumenge del mes de setembre, Sueca celebra el seu patró, el Crist de l’Hospitalet. La començadoreta i llauradoretes participen en la missa i posterior processó en el seu honor.

 

Albades de la Mare de Déu de Sales

 Segons descriu el P. Amado en el seu llibre, les albades “ Es el canto del pueblo creyente, sencillo, patriótico, rebosante de castos amores y santas ilusiones. Cabalgan las blancas mulas dos bellos niños de angelito vestidos, y cada vez que este cuadro contemplamos llénanse nuestros ojos de gruesas lágrimas que brotan del fondo del corazón.”

El P. Amado les definix com “…trovas religioso-populares suecanas, en ambas lenguas castellana y valenciana, resintiéndose algunas castellanas de la genial influencia valenciana.”

Continua el P. Amado assenyalant  “Aquí, los medioevales bardos son las modestas chicas del pueblo, en trovadoras de la Virgen de Sales convertidas”

Les albades  segons el  P. Amado  són composicions populars de les quals es desconeix l’autor, sense pretensions literàries: “Estas composiciones, como advertirá el inteligente lector, son tan piadosas y patrióticas como ingenuas y sencillas, sin pretensiones literarias, como que han brotado del numen popular.”

El P. Amado recull en el seu llibre un nombre major de les que en l’actualitat canten la començadoreta  i les llauradoretes i sembla que el propi autor va corregir i reconstruir alguna d’estes,  això sí “…sin que en nada se haya alterado su natural sentido.”

A continuació recollim les albades que en l’actualitat canten la començadoreta i les llauradoretes en la processó del dia 8 de setembre i que, com ja hem assenyalat, són assajades per  Paquita Burguera.

La primera albada que canta la començadoreta en eixir de sa casa és:

Adiós padre, adiós madre,
adiós toda mi familia,
que yo me voy al Convento
a cantar las maravillas.

Esta albada sempre produïx una especial emoció a la família de la començadoreta, per la qual cosa, molt sovint, apareix alguna llàgrima en el rostre dels seus familiars.

La segona albada es canta en la casa del carrer València, on s’arrepleguen les mules i el forcall.

Mil tres-cents seixanta-u
el catorce de febrer
en una vesprà bonica
nostra Verge aparegué.

La tercera albada  es canta en l’Ajuntament quan van a arreplegar la corporació municipal  i les diverses autoritats civils.

Visca el clero de Sueca,
visca el senyor Rector,
i l’Il·lustre Ajuntament
que va en la processó.

Les altres albades es canten al llarg de la processó.

Andrés Sales fué el primero
que a la Virgen encontró
y a pesar de los infieles
Sueca siempre triunfó.
La Verge  de Sales és
com la flor de violeta,
per això l’han proclamà
la patrona de Sueca.
Si voleu sentir copletes
al Jesús que porta ales,
escolteu les llauradoretes
que acompanyen a Andreu Sales.
Visca la Verge de Sales
i el Cristo de l’Hospital,
els Benissants de la Pedra,
visquen tots en general.
La Mare de Déu de Sales,
la que estè en el camaril
pareix una rosa fresca
collida el mes d’abril.

L’ultima albada és la més emotiva de totes; la canta la començadoreta en finalitzar la processó en un moment de gran explosió de gratitud del poble Sueca cap a la seua patrona.

Me despido del Convento
y también de sus altares
y de Vós no me despido
Sagrada Virgen de Sales.

No podem concloure este recull de les albades de la Verge de Sales sense fer una especial menció a les paraules del P. Amado que acaba la seua referència dient: “¿Hay, acaso, en esta ciudad algo popular que sea más religioso ni algo religioso que sea más popular? Quien no sienta, quien no se conmueva ante semejantes tiernísimos espectáculos, hijos de la fe que eleva, de la piedad que dignifica, del gusto que ensancha  y del patriotismo que caracteriza, siendo suecano; ¡qué triste idea da de sí mismo y de sus aspiraciones!”

 

COMENÇADORETES DES DE  1962

Com ja hem destacat abans, segons mossen  Andrés de Sales Ferri  Chulió, el càrrec de començadoreta va ser establit per l’Ajuntament de Sueca en 1962 després de la desaparició de María Alberola Badía, l’ermitana de sant Roc, que s’havia encarregat de les llauradoretes de la Verge des del final de la Guerra Civil.

Este càrrec l’han exercit les xiquetes següents:

1962 – Núria Cortés i Escrivà
1963 – María Ángeles Matoses Marco
1964 – Josepa Maria Cortés i Escrivà
1965 – María Teresa Bosch Fos
1966 – María Dolores Dubón Ribera
1967 – María Julia Granell Alberola
1968 – María José Castells  Sarrió
1969 – María José Bosch Fos
1970 – Iola Cortés i Escrivà
1971 – María del Carmen Escrivá Sanchis
1972 – María Dolores Matoses Gil
1973 – María  José  Granell  Marco
1974 – Conchín Llopis Ferrando
1975 – María de los Ángeles Beltrán Ortí
1976 – Assumpta Carrasquer Burguera
1977 – Caridad Medina Campos
1978 – María Amparo Granell  Claver
1979 – María de Sales  García Collantes
1980 – María del Mar Fos Camarena
1981 – Ana María Ortells Miralles
1982 – Purificación Garrigós Carlos
1983 – Begoña Vendrell Llopis
1984 – Rocío Muñoz Vendrell
1985 – Montserrat  Vázquez Carlos
1986 – Esther Canut Alberola
1987 – Clara Mejías Ferrando
1988 – Vicenta Gemma Lluna Font
1989 – Ana María Meseguer Piera
1990 – María Amparo Alforja Carbonell
1991 – María de Sales Soldado Matoses
1992 – Ana Marqués Soler
1993 – María Ángeles Soldado Matoses
1994 – María Luisa Mariner March
1995 –  Ana María Fos Concepción
1996 – Sara Benedito Redondo
1997 – Gema Isabel Serra Ferrando
1998 – Pilar Campillo Tena
1999 – María Part Escrivá
2000 – Cristina  Cuquerella Miralles
2001 – Cristina Cebolla Vercher
2002 – Silvia Mollá Martinez
2003 – María de Sales Gonzalez Lledó
2004 – Marina Cuquerella Gilabert
2005 – Alicia Beltrán Claver
2006 – Anna Moreno Beltrán
2007 – Laura  Regina Carbonell  Granell
2008 – María Beltrán Claver
2009 – Ana Roselló Sellés
2010 – María de Sales Fos García
2011 – María de Sales Granell Castells
2012 – Sara Fos García
2013 – Candela Sanfélix Garrigós
2014 – Paula Ventura Marqués
2015 – Marta Cebolla Escrivá
2016 – Núria Beneito Castells